Darrera uns matolls, en Bernat no gosava aixecar el seu
fusell. Tremolava mentre algunes bales xiuxiuejaven a prop del seu cap. Amb els
ulls tancats, baldat i famolenc, volia que aquell mal son s'acabés. Ja li era
indiferent com.
A l'altra banda, separats de l'enemic per un camp de blat
que s'havia deixat perdre, alguns soldats esperaven ordres del capità per
detenir l'atac, aixoplugats sota una barricada de branques i pedres. Algú tractava
de rebaixar l'angoixa del moment explicant acudits macabres. Era en Josep, un valent
xicot amb un futur prometedor si el seu bàndol resultava guanyador en aquella
absurda guerra en la que amics i veïns s'havien vist obligats a lluitar els uns
contra els altres, mentre els responsables romanien segurs en els seus
despatxos, ben lluny del front.
El capità va donar la batussa per acabada. Els seus homes
van anar treient el cap poc a poc, encara desconfiats. En Josep es va eixugar
la suor del front, mentre mantenia el casc amb l'altre mà. En aquell precís
moment, una bala va impactar al seu ull dret i li va sortir pel clatell.
La mare d'en Josep el va plorar desconsoladament quan van
portar el seu cos al poble. Un any després, assistia en silenci a la cerimònia
de condecoració del seu altre fill, premiat per la seva heroica acció durant la
batalla definitiva. Ella no sabria mai que aquella bala perduda, disparada accidentalment
per en Bernat -que la mirava somrient-, era la que havia matat en Josep.
NOTA: Relat presentat al segon concurs JAK de relats curts, a Santa Coloma de Gramenet, amb la temàtica: "La guerra".
NOTA: Relat presentat al segon concurs JAK de relats curts, a Santa Coloma de Gramenet, amb la temàtica: "La guerra".
